Que és la pedagogia sistémica?

La meva experiència en pedagogia sistèmica va començar quan vaig descobrir les constel·lacions familiars de Bert Hellinguer i posteriorment, com a través de Mercé Traveser i Carles Parellada vaig descobrir que "els ordres de l'amor" que es poden experimentar fenomenològicament a les constel·lacions familiars es podien aplicar a l'educació,

Va ser treballant com a professor d'orientació educativa amb un alumne que em sentia angoixat i frustrat profesionalment, ja que veia que no aprenia. Patia per aquest fet i llavors vaig adonarme'n gràcies a l'estudi i la formació en pedagogia sistèmica què aquest patiment i frustració tenia el seu origen en el meu sistema familiar. Revisant la meva història vaig poder reconeixer patrons de desordre, exclusió, bloquejos emocionals, del meu sistema familiar que vaig tenir que sanar per no projectar aquest dolor vers l'alumne i el seu sistema familiar. També vaig descobrir que no tenia que treballar només amb l'alumne sino també amb els seus pares.

Així doncs, entenc la pedagogia sistèmica com:

La vinculació amb la vida:

Fer activitats connectades amb la vida tant en la nostra vida quotidiana com en el nostre espai de treball, escolar, de formació, de temps lliure, etc. En determinades etapes de la infància, els nens/es ens recorden que estan connectats amb el fet de fluir de la vida, amb les emocions i els adults podem tornar-nos a connectar amb aquest fluir natural.

Identitat, arrels i autonomia:

Construir en la nostra vida una narrativa, una autobiografia per saber qui som i prendre consciència dels que ens han donat la vida, descobrir quines són les nostres arrels, és a dir, qui són els nostres pares, avis, ancestres... Només si tenim arrels i estem fortament vinculats amb la nostra família podem anar cap a la nostra pròpia autonomia, podem construir la nostra pròpia vida. Sense consciència de quines són les nostres arrels i com són els nostres vincles familiars no podrem construir amb acceptació i èxit la nostra autonomia

Convivència:

El sentiment de pertinença a un grup, a una comunitat, a una família, etc. és un dels sentiments més forts i humans que existeixen. Sense inclusió i reconeixement per les diferències, singularitats, diversitat, característiques personals no podrem valorar la vida en el seu aspecte més humà.