EDUCAR ACOMPANYANT; Introducció a les etapes del desenvolupament infantil. Salut, emocions i respecte

Ens costa reconèixer que "no sabem". Ens pot fer molta vergonya o potser por o tal vegada sigui orgull el fet de reconèixer que davant els nens/as i adolescents en moltes ocasions no sabem "que fer" o "com actuar", ens costa entendre que els passa, com se senten i fins i tot ens preguntem perquè tenen reaccions incomprensibles per a nosaltres que tenim la nostra pròpia manera de veure les coses.

Segurament els nens/as tenen les seves pròpies formes d'entendre i construir el món. Nosaltres ens hem anat allunyant progressivament a mesura que hem anat creixent d'aquesta manera particular que té la infància de veure el món i ara veiem un abisme entre ells i nosaltres. Podem tornar a connectar amb la nostra infància? Com podem tornar a sentir el que sentíem quan érem nens/as i/o adolescents?

Existeixen molts exercicis i mètodes per poder fer-ho, encara que es necessita l'ajuda d'un grup i d'un professional que ens acompanyi en aquesta tasca de tornar a ser nens/as, sense deixar de ser l'adult que també som.

Per als nens/as és molt important sentir aquest acompanyament educatiu, emocional, cognitiu i corporal dels adults cap a ells donis del respecte.

Com podem comprendre als nostres nens/as? Com podem acompanyar-los?

En primer lloc adonant-nos com a adults que tenim una mirada determinada sobre el món. Una mirada particular, que es basa en unes creences i en una forma de percepció marcada segurament per un caràcter. La nostra forma de percebre i pensar té a veure amb aquest caràcter que adoptem donis de petits i que es va anar conformant en una sèrie de bloquejos corporals i emocionals que en el seu moment ens van anar útils per no sentir que perdíem l'amor dels nostres pares, però que avui dia, ens impedeixen ser més espontanis, ser nosaltres mateixos, la qual cosa també ens dificulta a l'hora de poder connectar amb els nens/as i adolescents. Treballant la presa de consciència de les nostres creences i acceptar algunes característiques del nostre caràcter ens pot ajudar a transformar la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb la nostra infància.

El segon lloc podem aprendre quines són les necessitats biològiques i culturals segons les etapes evolutives de la infància i adolescència i veure com podem ser un suport per als nens/as en aquests moments de maduresa. Quan aprofundim en el coneixement de les nostres necessitats evolutives com a nens/as, adolescents i adults podem anar sortint dels dubtes que ens generen les dificultats dels nostres nens/as (dificultats d'aprenentatge, de relació, de maduresa, veure alguns trastorns com alguna cosa passatgera, mirar les malalties com alguna cosa a sanar i no com una desgràcia, deixar anar pors, sostenir les emocions, comprendre les i normalitzar-les). Moltes de les alarmes per comportaments infantils que observem s'esvaeixen una vegada comprens com funciona cada nen/a segons l'etapa evolutiva en la qual es troba. Això no significa que no existeixin nens/as amb algun tipus de trastorn o malaltia, però, encara així, es pot tenir una mirada més comprensiva i optimista sobre ells. Conèixer les etapes evolutives de la infància també ens ajudarà a saber posar límits educatius, tan necessaris per al desenvolupament harmònic infantil.

En tercer lloc treballaríem amb exercicis i dinàmiques per connectar-nos amb el nostre benestar, amb la nostra creativitat, amb l'alegria, amb la vida, amb el plaer, amb el cos (ser conscient de la respiració, caminar per la muntanya, banyar-se en un riu o a la platja, ballar, menjar...). Els nens/as estan connectats amb la vida, amb el fet de fluir de la vida i amb una energia que tendeix més cap a la vida que cap a la mort. La pulsió seria la mescla entre el biològic i el psíquic, entre el cognitiu i l'emocional. Creant ambients relaxats, de benestar, de tranquil·litat, de calma, de serenitat, d'expressió de les emocions siguin positives o negatives de forma normalitzada. Tot això ajuda a la infància, als adults i a l'entorn a estar millor amb si mateixos i per tant es restabliran o continuaran les funcions de l'Ésser, les funcions d'adaptació i assimilació d'estructures mentals d'aprenentatge, les funcions de creixement físic i psíquic, les funcions de maduresa i de felicitat.

Juan Manuel Fernández
Llicenciat en pedagogia